Des de l’any 2012, Marc Rovira és l’alcalde de Barberà de la Conca, un poble que, a més dels reptes dels municipis agraris, ha de fer front als riscos de la geologia.
Tot i ser alcalde de Barberà, vostè va néixer al barri de Gràcia de Barcelona…
Sí. Soc fill d’una família originària de Barberà de la Conca que va marxar a viure i treballar a Barcelona als anys seixanta. Curiosament, tant la meva germana com jo, vam tornar al poble de les nostres arrels l’any 2010.
I de seguida es va integrar en la vida política local?
Sempre he m’he sentit molt vinculat a les activitats socials i culturals. Pocs mesos després de venir a viure aquí, vaig integrar-me en la llista electoral dels comicis municipals del 2011. Un any després era l’alcalde.
Per què va acceptar ser l’alcalde?
Perquè en Ramon Ribas, l’alcalde d’aquell moment, em va venir a veure i em va proposar formar part de la llista. I jo no sé dir que no. Finalment, quan ell va decidir deixar la política i fer un pas al costat, vaig entomar el repte.
Quin és el seu estil de fer política?
Soc molt de treballar en equip. No crec en les individualitats. Més aviat crec que quan formes un equip de treball, les delegacions de competències han de ser reals. Ara som un equip de set persones, que treballem juntes pensant en el bé del poble. Volem que Barberà prosperi i tingui totes les capacitats possibles, malgrat ser un poble petit. I crec que la meva dedicació és envers el poble, no envers la política.
Quan formes un equip de treball, les delegacions de competències han de ser reals
A Barberà sempre s’hi ha presentat una llista única.
Sí. Tot i que això porta més inconvenients del que la gent es pensa. Has de sortir al carrer a demanar el vot, perquè la gent dona per fet que ja sortirem guanyadors… Sempre dic als regidors que no és el mateix rebre 100 vots que rebre’n 300. Cal sentir-se estimat i amb la confiança del poble, tot i formar part d’una llista única.
Una llista única porta més inconvenients del que la gent es pensa. Has de sortir al carrer a demanar el vot, perquè la gent dona per fet que ja sortirem guanyadors
Què li ha aportat personalment l’experiència de l’alcaldia?
L’Administració pública, i particularment els ajuntaments, són la gran escola del servei i la ciutadania. A més, a Barberà patim des de fa uns anys un problema de tipus geològic (una esquerda) que ens ha partit el poble per la meitat i que ens ha fet patir molt: hem hagut de fer fora gent de casa seva i això ens ha portat a passar per moments molt delicats.
Crec que estar a l’Ajuntament ha representat un aprenentatge constant: de gestió de projectes, però també de gestió de persones; de psicologia, de comunicació… Són coneixements que t’endús a la vida personal.
Hem hagut de fer fora gent de casa seva i això ens ha portat a passar per moments molt delicats
Quina va ser la seva primera decisió com a alcalde?
No recordo la primera. En canvi n’hi ha una que recordaré tota la vida: el 23 de desembre de 2012, per causa de l’esquerda, em va arribar un document tècnic a l’Ajuntament i vaig haver de fer fora de casa una família a poques hores de Nadal. Allò va ser molt dur: haver d’anar a una casa particular i fer-los marxar per una qüestió de seguretat.
Expliqui’ns en què consisteix el problema de l’esquerda.
El 2010, les cases del poble van començar a esquerdar-se. Primerament, vam pensar que era una qüestió d’assentament dels fonaments de les cases. Però més tard, a principis de 2011, es va veure que l’esquerda anava creixent i travessant el poble en línia recta. Des del 2012 som objecte d’estudi per part de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i d’una empresa privada d’arquitectura i estructures.
Actualment, l’esquerda travessa 200 metres del poble, partint totes les cases, carrers, serveis, conduccions… Hem hagut d’enderrocar cinc cases, refer carrers i reforçar-nos amb murs de contenció i estructures. El poble està partit en dos i sempre estem en constant treball.
Des del 2012 som objecte d’estudi per part de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i d’una empresa privada d’arquitectura i estructures
Deu haver representat un gran cost econòmic per a vostès.
Des del 2015 hem gastat 1,4 milions d’euros en obres. La Generalitat, fins ara, ens ha aportat ben poca costa malgrat que ens havien promès mig milió d’euros. Dels diners invertits fins ara, uns 700.000 euros ens han arribat des de la Diputació de Tarragona en els successius mandats. I la resta ho hem pagat nosaltres.
Des del 2015 hem gastat 1,4 milions d’euros en obres
El problema es pot solucionar?
Ens trobem ara mateix en una cinquena fase, que ens torna a pujar 400.000 euros. Fa uns mesos vam tenir una reunió amb la Generalitat en què ens van dir que ens trobarien el 100% del capital necessari. Però a dia d’avui, res no ha arribat.
La principal preocupació del municipi és l’esquerda, o alguna altra?
L’esquerda és una preocupació que sempre demana atenció. Mai podem deixar de mirar-la, perquè és dinàmica i en qualsevol moment ens pot petar. Cal estar pendents de si el moviment que fa ens rebenta canonades o conduccions. Però des que vam fer la fase 4 i vam enderrocar unes cases en perill, hem pogut relaxar una mica la mirada, tot i que encara ens queden tres cases més per enderrocar.
Més enllà d’això, les preocupacions són les mateixes que les de la comarca: el despoblament i la manca d’habitatge. Aquí les grans promotores no venen a fer esforços per construir i liderar la construcció des dels municipis no és assequible, malgrat que sigui necessari. Per aquest motiu, en els propers anys, assumirem la construcció de tres habitatges públics.
Més enllà de l’esquerda, les preocupacions són les mateixes que les de la comarca: el despoblament i la manca d’habitatge
Com és el poble, i com ha evolucionat?
Barberà de la Conca és un poble amb una història molt rica i poc coneguda. Va ser un dels primers assentaments templers de la península ibèrica. Pertanyia a la Comanda de Barberà, amb un gran castell, que tenia propietats fins a la costa i fins a Andorra. Els templers van ser rellevats pels hospitalers amb el pas dels anys.
A la vegada, aquí va néixer el primer celler cooperatiu de l’Estat, el 1894. Fa més de 125 anys que tenim aquest honor. I el 2010 va néixer una segona forma d’entendre el cooperativisme agrícola, a partir d’un viver de celleristes.
Barberà de la Conca és un poble amb una història molt rica i poc coneguda
En què consisteix?
Si abans tots els pagesos aportaven el seu raïm i elaboraven un producte únic i per a tots, el nou viver proporciona un espai d’administració en què hi ha tot el necessari per fer vi. I els emprenedors i joves que tenen ganes de fer-ne hi poden participar. A canvi de pagar un cànon, ells comparteixen experiències, aprenentatge i poden utilitzar la maquinaria. El projecte està liderat pel Consell Comarcal i per l’Ajuntament.
Com són les persones de Barberà?
Som persones molt actives i sociables. Tenim moltes ganes de fer que Barberà es mogui: tenim 13 associacions, que és una xifra molt important per a una localitat de 500 persones. I totes ben actives.
Una de les activitats més importants que tenim és la Festa del Trepat (una varietat de raïm autòctona), que és de referència a la demarcació de Tarragona per a les famílies i la gastro-enologia. Cada any, a finals de juny, ens visiten tres o quatre mil persones i tots els portals històrics s’obren a la gent. Dins de cadascun hi ha un celler i un artista diferent, oferint un maridatge.
Quins llocs emblemàtics ens recomana visitar?
Si veniu a Barberà, com us deia abans, hi trobareu el castell templer. Actualment estem fent la fase 4 del projecte, a fi de dotar-lo d’accessos per a tothom. És un castell molt ben conservat, dels pocs que van quedar dels temps medievals. Tenim la sort que durant la Desamortització de Mendizábal, el municipi va reclamar el castell com a servei públic, per a fer-hi l’escola. Gràcies a això, el castell segueix en peu.
També tenim el celler modernista, de Cèsar Martinell, un deixeble de Gaudí. És una de les catedrals del vi de Catalunya. I l’església de Santa Maria, tancada des del 2012 perquè l’esquerda l’ha trencat per la meitat. I també compto la Font Vella -uns rentadors antics-, i la pedania d’Ollers -un nucli molt antic que guardava les antigues cavalleries durant el temps dels templers. A banda, puc destacar l’edifici de la Societat, que es va edificar el 1897 com a resultat de l’associació.
Des d’aquell any i en endavant, allà hi van impulsar unes activitats que eren molt revolucionàries per a l’època: totes les nenes de Barberà estaven escolaritzades i tots els pagesos del poble tenien metge, pel simple fet de ser membres de la Societat. I teatre, sala de festes, biblioteca… Era una estructura al servei de tots els pagesos, per accedir a uns drets que només tenien els rics en aquell temps.
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
No és dolenta. Tenim un pressupost ordinari de 700.000 euros, que està molt ajustat a les despeses. El cert és que en els darrers 10 anys hem hagut de mantenir a ratlla les despeses fixes: mai hem tingut més personal del necessari, sempre hem controlat les despeses i els subministraments, vam instal·lar el LED a tot el poble…
Com que tot ho tenim molt ajustat, la nostra capacitat financera és bona. Tenim una partida d’inversions de 100.000 euros que no depèn necessàriament de les subvencions. Pel que fa a l’esquerda, les despeses de manteniment van ser cobertes pels romanents de tresoreria. Se’ns van consumir tots els estalvis en una sola temporada.
En els darrers 10 anys hem hagut de mantenir a ratlla les despeses fixes
Quina és l’estructura del personal municipal?
Molt ajustada. Tenim dues persones d’administració, dues dedicades a la neteja i dues més a la brigada municipal. Amb ells, podem tirar endavant. A l’estiu, com que tenim el manteniment de la piscina i hi ha més feina, reforcem la brigada amb dues persones més. Evidentment, també tenim el secretari, que és una imposició estatal, però que l’has de pagar també.
En què es diferencia el seu govern dels anteriors?
Jo crec que tots els consistoris anteriors han mantingut una mateixa línia: la de posar Barberà primer de tot, amb independència dels colors que hagin governat. El que sí que ha canviat és la situació social, política i econòmica de cada moment. Això ha fet que les alcaldies i regidors hàgim treballat de diferents maneres.
Les polítiques que pots tirar endavant el 2025 estan envoltades d’una burocràcia que se’t menja i que no existia als anys 80, 90 i primers dels 2000. Però qui estava a l’alcaldia el 2008 segur que va haver d’actuar d’una altra manera, condicionada per la crisi econòmica d’aquell moment.
Tot es veu molt clar quan no trobes cap alcalde anterior que s’hagi volgut lucrar o viure de l’Ajuntament. Potser és una tonteria, però l’alcalde d’aquí mai no ha tingut nòmina, si no és perquè la Generalitat ha establert una subvenció per aquest motiu. I quan la subvenció desapareix, la nòmina també desapareix.
Les polítiques que pots tirar endavant el 2025 estan envoltades d’una burocràcia que se’t menja i que no existia als anys 80, 90 i primers dels 2000
Està a favor de donar una ¡nòmina dels alcaldes?
Sempre he defensat que ser alcalde és una feina com qualsevol altra, però de vint-i-quatre hores i set dies a la setmana. Però als pobles, si haguéssim de pagar els alcaldes, les partides econòmiques quedarien molt afectades. Finalment, han de tenir una mica de sentit d’obra social i ONG, o no podríem tirar endavant. Si haguéssim de pagar les hores de regidors i alcaldes al preu que toca, no quedarien recursos per gairebé més coses.
Si haguéssim de pagar les hores de regidors i alcaldes al preu que toca, no quedarien recursos per gairebé més coses
Quins són els projectes que tenen al damunt de la taula?
Ara mateix vinc de veure el final d’obra de la piscina municipal. És la primera que es va fer a la comarca i tocava refer-la. Als 80 es competia per veure qui tenia la piscina més gran i profunda, i ara competim per tenir-la menys fonda i més sostenible. I és el que hem fet: que sigui més lúdica, més per a la canalla, menys consum elèctric… Tots tenim consciència que l’aigua és l’or del S. XXI i que hem de ser racionals en el seu ús.
També estem en la fase 4 del castell, accessos i reforma de la façana. Ens porten molta feina i maldecaps. Igualment, aquesta legislatura vam comprar un edifici per fer-hi els habitatges socials i hem fet una pista de pàdel, que s’ha popularitzat molt.
I abans d’acabar l’any licitarem una obra de reforma de quatre carrers del nucli, i amb això tindrem el 100% del poble amb els serveis sanejats i nous. En el que queda de mandat hem de fer un carrer a Ollers, i una sala de vetlles, si el PUOSC s’acaba confirmant.
Fan feina de promoció econòmica?
La tenim delegada al Consell Comarcal, a través de Concactiva. Més enllà d’això, la principal activitat de promoció que fem és la Festa del Trepat, que ajuda a donar visibilitat als 13 cellers que tenim.
Tenen una bona situació de comerços, al poble?
Tenim l’agrobotiga, que ven productes propis de la cooperativa i alguns productes alimentaris. També hi ha una botiga petita que fa menjar per emportar i que ven productes una mica més de gurmet. A més tenim farmàcia, perruqueria, fusteria i botiga de regals i decoració. I el bar del poble i el de la piscina.
Vostè creu que es té prou en compte els alcaldes, a l’hora de planificar el territori?
Gens. Us en poso un exemple, en el cas del debat de les energies renovables i la implantació de plaques solars: Encara es hora que ens truquin als alcaldes. Aquí han vingut empreses enviades pel govern o pel ministeri a dir-nos que, ens agradi o no, ens han d’instal·lar 128 hectàrees de plaques solars.
I tu dius: “escolti, aquestes que vostè diu són les millors terres de Barberà. Aquí hi fem el millor raïm pels cellers. Què m’està dient?” En projectes com aquests, que son cabdals per al país, no podem entendre que els pobles s’ho hagin de menjar tot.
Si Barberà ha de pagar una quota solidaria, em sembla molt bé. Però que sigui el mateix poble el que decideixi on s’han d’implantar aquests equipaments, no pas la Generalitat. Jo sí que sé on hi ha una terra erma, ben encarada al sol, que no farà malbé els cellers ni la cooperativa.
Vostès senten que tenen el poder de decidir aquesta mena de coses?
Gens. Nosaltres vam aconseguir paralitzar el procés a base d’al·legacions. Vam parlar amb els propietaris dels terrenys afectats i després vam organitzar una consulta popular, perquè el poble hi té molt a dir. No tot són els diners que et paguin, en aquesta vida. També hi ha el paisatge, la fisonomia, la cultura…
A la gent li vam explicar clarament quins ingressos reportaria aquesta instal·lació en l’àmbit municipal. Ens generaria ingressos a partir dels impostos, i també rebrien diners els propietaris. Però hi haurien uns danys estètics i paisatgístics molt importants. I la gent va preferir que el poble es quedés tal i com estava, no pas tenir uns comptes més sanejats.
Com és el seu dia a dia ?
Tot depèn del dia de la setmana. Dedico tres dies a Barberà i dos més a la Diputació de Tarragona. Els de Barberà els passo fent revisió d’obres, treballant en temes administratius i explorant nous projectes. A la Diputació ens toca fer fiscalització i propostes dem millora perquè estem en l’oposició. És una feina que cal fer, perquè la bona oposició és la constructiva, la que proposa coses.
La bona oposició és la constructiva, la que proposa coses
Com a diputat provincial, quina opinió té de les diputacions?
Que són molt importants. Jo porto tres anys com a diputat. Però, fins i tot abans de ser-ho, sempre deia que els pobles de la província de Tarragona no seríem el que som avui sense la Diputació.
Des de fa molts anys, aquesta institució ha compensat les mancances de la Generalitat. Quan aquesta ens va deixar de pagar les llars d’infants, la Diputació va sortir a pagar el diferencial. Quan hi ha hagut algun pla d’acció local que la Generalitat no ha assumit, ha aparegut la Diputació per ajudar-nos. Allà sempre han escoltat els municipis.
I els consells comarcals?
Els consells comarcals tenen tot el sentit del món, perquè ens presten serveis de recollida de residus, ens proveeixen d’arquitectes, de tècnics, d’enginyers, etc. que no ens podem permetre. Si a dia d’avui ens treuen els ens supramunicipals, a les comarques de l’interior de Tarragona ja podem tancar la paradeta.
Si a dia d’avui ens treuen els ens supramunicipals, a les comarques de l’interior de Tarragona ja podem tancar la paradeta
