“Fa anys vaig aprendre que els diners municipals han d’estar al carrer”

De vostè sabem que és una empresària, que s’ha dedicat al món de la dansa i que sempre ha tingut una vocació social i solidària.

Sí. Com a propietària d’una escola de dansa, des de les primeres classes que vaig impartir ja vaig tenir clar que havia d’estar atenta -i oferir facilitats- a les persones en situació de vulnerabilitat. A banda, sempre hem participat en esdeveniments socials i benèfics en què hem recaptat diners per a moltes causes socials.

Tampoc és originària de Canyelles. Com va arribar-hi?

Jo vaig néixer a Barcelona. I als darrers anys vuitanta vivíem a Vilanova amb el meu marit. Ell és originari de Canyelles i, inicialment, teníem el projecte de passar alguns caps de setmana aquí, buscant la tranquil·litat per a les filles i fugint del brogit de la ciutat. Però ben aviat ens hi vam acabar establint. 

Ben aviat, l’alcalde del poble em va convidar a formar part de grups de persones del poble. Vaig conèixer-ne moltes. Algunes d’elles, mares com jo. Compartíem interès per les activitats culturals i per les sortides. Aquell grup va acabar esdevenint una llista electoral amb el temps.

De la que vostè va formar el 1999.

Efectivament, el 1999 ens vam presentar i vam guanyar les eleccions. Tot i que vam quedar-nos sense governar i ens en vam anar a l’oposició.

Com va anar aquell mandat?

Crec que estar en l’oposició va ser el millor aprenentatge que podíem tenir. Per a qualsevol polític és recomanable veure les coses des de l’altra banda i adonar-se de les dificultats que hi ha amb tot.

Vaig viure aquells anys amb molta tranquil·litat, i moltes ganes de participar i seguir tots els plenaris. Així va ser que en les següents eleccions municipals (el 2003) vaig pujar de número a la llista electoral. I malgrat que m’ho van proposar, jo encara no em veia capaç de liderar la candidatura. El cas, però, és que vam entrar a formar part del govern, amb un pacte.

Crec que anar a l’oposició en el primer mandat va ser el millor aprenentatge que podíem tenir

Com ho recorda?

Jo sempre he viscut la política com una forma de col·laboració, de fer actiu social. En aquells primers mandats, vaig treballar entusiasmada en l’àmbit de la Salut i els Serveis Socials, i vaig tenir el privilegi de portar la llar d’infants a Canyelles gràcies a un projecte europeu. Guardo molt bon record d’aquella primera etapa política. Vaig treballar sempre des de la lleialtat, sabent que podia ajudar a canviar coses.

Sempre he viscut la política com una forma de col·laboració

A més, en aquells mateixos anys, vostè conreava l’activisme voluntari al poble.

Sí. Amb un grup de persones voluntàries vam tenir la iniciativa de crear una festa de nadal, que va anar creixent…

Va esdevenir la famosa Fira de Santa Llúcia de Canyelles…

I també vam anar formant diversos grups socials. Un d’ells, el Grup Dona, és molt actiu i fa moltes activitats a benefici de la investigació contra el càncer. Recollim diners que ajuden els metges i els professionals, o que els ajuden a finançar equipaments que són necessaris. Ens en sentim molt orgulloses. Moltes de les fires que fem al cap de l’any ens serveixen per recollir i aportar una gran quantitat de recursos.

Grup Dona, és molt actiu i fa moltes activitats a benefici de la investigació contra el càncer. Recollim diners que ajuden els metges i els professionals

I el 2011 va decidir encapçalar, per fi, la llista electoral pròpia.

I vam guanyar les eleccions per majoria absoluta. I també les següents tres eleccions, fins al dia d’avui.

Per què creu que els veïns i veïnes li han fet confiança tantes vegades?

Soc una persona que només coneix el treball. M’hi dedico plenament i procuro estar al servei de tothom, sense mirar a qui ajudo. Intento que la vida de les persones millori en un poble petit, malgrat les mancances de pressupostos i l’existència d’onze urbanitzacions en un territori de 83km2.

Soc una persona que només coneix el treball. M’hi dedico plenament i procuro estar al servei de tothom

Són moltes urbanitzacions.

I totes demanden i mereixen serveis i atenció. Només la neteja és una feina pràcticament inviable. A més, algunes d’aquestes urbanitzacions encara no han estat recepcionades i estan a l’espera de tot el procés urbanístic.

Què ha après, personalment, de tots aquests anys fent d’alcaldessa?

Moltes coses. He après a estimar més la gent. La gent em dona gratitud, fins i tot en els moments difícils o en els desacords. I també he obtingut la satisfacció de materialitzar molts projectes que han estat visualitzats des de temps enrere. Quan veus que les entitats han crescut, que tenim més activitats que mai, que gaudim d’un pavelló, d’una escola de FP, d’un institut… Són uns moments de superació impagable.

La gent em dona gratitud, fins i tot en els moments difícils o en els desacords

Encara té ganes de seguir fent d’alcaldessa?

Els reptes em motiven molt, i tinc la sort d’aixecar-me amb un somriure cada dia, ben aviat, i amb ganes de seguir endavant en propers mandats, perquè hi ha molts projectes a fer encara. Trobo que cada legislatura dedico més hores que en l’anterior, fins al punt que ja tinc l’empresa delegada a d’altres mestres, perquè m’és inviable.

Alguna frustració?

Sí: els tempos de l’Administració. Com a professional autònoma que encara soc sé que moltes coses es podrien resoldre més ràpidament del que es resolen administrativament. No entenc, per exemple, com pot ser que hi hagi mestres de baixa sense substitut. O metges i metgesses que hagin de fer la quantitat d’hores que han de fer.

No entenc, per exemple, com pot ser que hi hagi mestres de baixa sense substitut. O metges i metgesses que hagin de fer la quantitat d’hores que han de fer

Recorda quina va ser la seva primera decisió com a alcaldessa?

Ho hauria de rumiar, perquè en van ser unes quantes. Però, en el cas concret d’aquesta mateixa legislatura, vam decidir impulsar la Fundació ARC (Anna Rovira Codina, una investigadora que va morir de càncer i no havia complert els 30 anys). És una entitat que es dedica a lluitar contra el sarcoma infantil. Vam signar l’acord i el conveni per acollir-ne la seu a Canyelles.

I també vam trigar poc en dotar beques menjador des de l’Ajuntament. Igualment, vaig decidir acotar el creixement del municipi… No volem seguir creixent a base de tallar arbres i de fer malbé les muntanyes. Va ser una decisió ferma de mantenir el nostre patrimoni per al demà.

Ens ha dit que Canyelles és un municipi amb moltes activitats. Ens en pot explicar alguna?

Primerament, Canyelles és una població que manté una activitat esportiva i econòmica permanent que ens porta moltes visites: atletisme, ciclisme, futbol, sortides, trobades… També fem moltes activitats firals que ajuden a la cohesió social.

Us puc esmentar, entre les fires, la de les “Lletres a la plaça”, al mes d’octubre, dedicada a la literatura i que ens porta escriptors de renom. O la mateixa Fira de Santa Llúcia, al Nadal, que és el gran eix turístic de Canyelles. És un esdeveniment que atrau 102.000 visitants i 350 parades en un cap de setmana. És la segona més important del país en la temàtica.

I no vull oblidar-me’n de cap. Però tenim un Club Gran que promou activitats d’aprenentatge del català, tallers de punta de coixí… I la festa del carnaval, o la de la família el dia de rams, el “VADE fires”, que és un compendi de diverses fires (la del motor, la gastronòmica del cargol,  la d’entitats…).

Tot un èxit, comptant que ha sorgit de la col·laboració voluntària popular.

Molts dels nostres projectes els dissenyem, seguim i avaluem a partir de taules de treball. Una de les taules està dedicada a la salut, encapçalada per una doctora, i en la que promovem cursos, acompanyaments, conferències i activitats saludables. Una altra està dedicada a les entitats, i allà hi decidim balls, activitats culturals… En tenim de diversitat, de seguretat, d’infantesa (amb un consell d’infants i un de joves, que fan de regidors infantils).

D’altra banda, també tenim uns grups de treball que han aportat moltes idees de millora. Un és el Grup Dona, del que ja us he parlat abans. Un altre és el Grup Savis. Ens reunim setmanalment i així és més fàcil conèixer les necessitats del poble i pensar en propostes.

Quins indrets emblemàtics ens recomana visitar a Canyelles?

Tenim moltes coses a veure. D’una banda us recomanaria l’Espai Ramon de la Torre, d’interpretació mineral. De l’altra, el Castell de Canyelles -que ara mateix és privat, però que acull moltes actuacions artístiques als jardins-.

Tenim molts paratges naturals, i rutes. Un mirador -el pic de l’àliga- que ens permet veure tota la comarca. A més, estem treballant itineraris per veure i conèixer les construccions de pedra seca que tenim repartides pel municipi. Igualment, cal recomanar els esmorzars gastronòmics. Al casc antic hi tenim una fleca molt antiga, que fa el pa de llenya. I encara ens deixem moltes més coses…

Actualment, quina és la seva principal preocupació, com a alcaldessa?

La seguretat. No és que tinguem un problema encara, però aquí hi ha molta segona residència i podríem tenir situacions d’ocupació. No obstant, estem fent un gran control, per ara.

D’altra banda, tinc la inquietud de créixer en l’àmbit educatiu. Hem aconseguit el grau superior de FP Agrària a l’Institut i voldríem ser la Facultat de Ciències Agràries de Barcelona. De moment, ja tenim els terrenys per desenvolupar-la, quan arribi el moment.

I, finalment, la preocupació està en obtenir els recursos econòmics necessaris per reformar moltes infraestructures que han quedat obsoletes, o malmeses, pel pas del temps: línies de fils telefònics dins i fora del casc antic, canonades d’aigua… Volem un municipi regulat i net. El proper any farem un canvi de contenidors d’escombraries, que seran intel·ligents.

Tinc la inquietud de créixer en l’àmbit educatiu. Hem aconseguit el grau superior de FP Agrària a l’Institut i voldríem ser la Facultat de Ciències Agràries de Barcelona

La qüestió de l’habitatge disponible els preocupa?

De moment disposem d’habitatge. També estem en mans de la Generalitat i, si compleixen els compromisos, disposarem aviat de més terrenys per tal de construir habitatges per al jovent. Aquest és un poble amb moltes segones residències que han esdevingut primera residència.

I pel que fa a la connectivitat?

Tenim les mateixes queixes de tot el Penedès. Creiem que pagar un peatge de 17 euros diaris per poder anar a treballar a Barcelona és injust. A més, requerim més quantitat de transport públic.

Però val a dir que hem fet molta feina. En la nostra primera legislatura disposàvem de dos autocars d’anada i tornada fins a Barcelona, un al matí i l’altre a la tarda. Ara tenim un servei que ens hi porta cada mitja hora.

Aquesta lluita és la mateixa que ens ha portat a aconseguir, per exemple, un servei de taxi a demanda per a la gent gran. Les persones grans de les urbanitzacions que ho necessitin poden demanar un taxi sabent que només han de pagar dos euros per anar al centre de la vila. L’Ajuntament els en subvenciona una gran part del cost.

Tenim les mateixes queixes de tot el Penedès. Creiem que pagar un peatge de 17 euros diaris per poder anar a treballar a Barcelona és injust

Amb tanta dispersió geogràfica, creu que hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania?

És un tema que treballem cada dia. A més, jo soc una alcaldessa a la que li agrada trepitjar el carrer i la majoria de les persones tenen el meu número de telèfon, que està disponible les 24 hores cada dia. Sempre hi ha persones que volen veure’m i que vaig acollint, o també puc desplaçar-me allà on sigui per escoltar-les.

Parlar amb la gent és el que més m’agrada. I una de les preocupacions que tenim amb l’equip és que la gent conegui tot el que arribem a fer. Lamentablement, la gent no sempre llegeix les cartes o els documents que arribem a editar.

Quina és la situació econòmica del municipi?

Fa anys que vaig aprendre que els diners municipals han d’estar al carrer. I ara mateix, ho estan. Estem en un projecte de renovació de la xarxa municipal d’aigua que té un cost de més d’un milió d’euros, perquè hem entrat en un pla de responsabilitat i cura de les fuites. Els tubs són molt antics.

També estem en una urbanització, amb una inversió de  milions d’euros en obres, restauracions, reparacions, pintures i reformes permanents. Igualment, estem reformant el teatre i la sala multicultural…

Fem servir tots els diners pel poble i encara en necessitaríem molts mes. A Canyelles no tenim gairebé empreses i funcionem a base de subvencions i d’ajuts de la Diputació.

Quina és l’estructura de l’Ajuntament?

El nostre grup polític té 12 de 13 regidors. Hi ha una persona a l’oposició, amb la que sempre hem tractat de mantenir un diàleg obert. Està a totes les reunions i és coneixedora de totes les problemàtiques.

Quant als nostres regidors, llevat d’una persona, cap dels altres tenen dedicació completa. Tothom ha de fer les feines pròpies. En quant a l’estructura administrativa, tenim un secretari-interventor i tècnics. Alguns d’ells han d’atendre fins a quatre àrees diferents.

En quines demandes coincideixen vostè i els alcaldes i alcaldesses dels municipis veïns?

Pràcticament en els mateixos problemes. Ens cal més recursos per poder fer front a tots els serveis i projectes. També ens cal més agilitat i suport de l’Administració perquè, de vegades, la situació és frustrant.

Ens cal més recursos per poder fer front a tots els serveis i projectes. També més agilitat i suport de l’Administració

Sabem que vostè és una persona que ha estat molt implicada amb la Federació de Municipis de l’Estat.

Així és. Durant molts anys he presidit la taula de Comerç de la Federació de Municipis Espanyols, cosa que m’ha portat a treballar a Madrid. En tinc un gran concepte. Hi he après moltes coses i he fet molta amistat amb alcaldes i alcaldesses de tot l’Estat que tenen preocupacions i problemàtiques semblants.

M’he adonat que organitzacions com aquesta són molt necessàries per dotar els ajuntaments amb menys capacitat. Des d’allà es proporcionen coneixements jurídics, assessorament, eines, accés a projectes i programes. És una eina viva i vital, formada per alcaldes i alcaldesses que no es miren pas el color polític, sinó les problemàtiques de cada localitat. Actualment, encara formo part de la taula de Comerç, tot i que la junta de la Federació ha canviat.

Durant molts anys he presidit la taula de Comerç de la Federació de Municipis Espanyols

Com és el seu dia a dia?

Molt intens. Jo matino molt i a quarts de sis del matí ja estic al cotxe per repassar totes les urbanitzacions. En visito una per setmana i reviso l’estat de fanals, contenidors, carrers…

Aleshores, a les set del matí, arribo a l’Ajuntament i començo a rebre tothom. Primerament, els agents municipals, per assabentar-me de les incidències de la nit anterior. I, cap a quarts de vuit, els tècnics municipals, per generar l’agenda del dia.

Normalment, cada dia visito diversos espais i indrets del poble, i parlo amb la gent, si és que no marxo a Madrid. A més, un dels meus millors moments quotidians és quan puc acompanyar la meva neta a l’escola. Són deu minuts d’anada i deu de tornada que em fan molt feliç i que també em permeten trobar-me amb moltes persones, que fan el mateix.