Seguint la ruta per la Conca de Barberà, arribem avui a Rocafort de Queralt, un poble de 250 habitants en què gairebé ningú, a excepció d’en Sergi Andreu, sembla voler ser-ne l’alcalde.
Com va arribar a l’alcaldia del seu poble? Quina va ser la seva motivació?
Jo he nascut aquí i espero viure aquí sempre, perquè m’estimo Rocafort. Fa deu anys, l’anterior alcalde -en Valentí Gual- ens va dir que plegava i no hi havia ningú que volgués donar el pas per substituir-lo. Aleshores, uns quants joves ens vam reunir per veure si podíem constituir una llista i evitar que hi hagués una junta gestora dirigint el poble.
Dos d’aquests joves vam començar a fer llistes per separat, de manera independent, sense saber què feia l’altre. Finalment, vam anar a demanar ajut a les mateixes persones, perquè el poble és petit, i ens en vam adonar. Vam unificar les propostes i ell, en Marc Roca, va ser l’alcalde durant vuit anys.
I vostè va fer de regidor?
Sí. Des de 2015 vaig fer de regidor, juntament amb molts dels regidors de l’actual equip de govern. En les darreres eleccions, de 2023, en Marc va plegar i vam preguntar si hi havia algú que el volgués rellevar. Però no vam trobar ningú. A sobre, la localitat va reduir la població i vam perdre dos regidors -de 7 a 5- i vam fer llistes obertes.
Com que ningú tenia gaires ganes de donar el pas, vam presentar-nos. També es van presentar altres persones d’Esquerra i del PSC. I el més votat era el que faria d’alcalde. La intenció primera era la de tornar-nos en l’alcaldia cada any, però és inviable. Perquè quan estàs aquí t’adones que els anys passen molt ràpid i que en un any no et dona temps més que a fer alguns papers i arreglar les firmes. Així que segurament acabaré fent els quatre anys del mandat.
La intenció primera era la de tornar-nos en l’alcaldia cada any, però és inviable. Perquè quan estàs aquí t’adones que els anys passen molt ràpid
Canvia gaire la situació de ser regidor a ser alcalde?
Canvia molt. Finalment, qui porta més el dia a dia són les secretàries, la interventora, l’administrativa… I tu, com a regidor, vas veient que t’arriben algunes coses. Però com a alcalde tot és per a tu. Si fan obres, et truquen; si tallen l’aigua, et truquen… A més, toca anar a moltes reunions.
Una persona que tingui una feina fixa ho té molt complicat en un ajuntament petit. Jo, perquè soc autònom. I si un dia no vaig a treballar, no he de donar explicacions. Però qui estigui en una fàbrica o en una empresa, no ho té fàcil per dir: “avui no vinc”.
Com a regidor, vas veient que t’arriben algunes coses. Però com a alcalde tot és per a tu. Si fan obres, et truquen; si tallen l’aigua, et truquen…
I motivacions polítiques, en té?
El cert és que no gaires. Soc alcalde per una qüestió personal, d’estima al poble. No m’agrada la política.
Què l’hi ha aportat, personalment, fer d’alcalde?
Força mal de cap. Però no sabria ben bé què dir-vos. Ara la gent em ve a “molestar” més sovint a casa… “Que si ara falta això, que si ara falta allò…” Tinc el mòbil obert les 24 hores del dia i sempre estic pendent de qualsevol cosa. Però es pot aguantar.
Ara la gent em ve a “molestar” més sovint a casa… “Que si ara falta això, que si ara falta allò…
Recorda la primera decisió que va prendre com a alcalde?
La primera va ser la de participar en un acte institucional a la Cooperativa, els cellers Domenys. Va ser un acte molt protocol·lari que em va venir una mica gran… Realment, no és una cosa que m’agradi gaire i ho vaig viure amb nervis. A més, havia de fer una mena de discurs i em va costar una mica.
Ens ha portat algunes fotos personals. Ens les vol comentar?
Sí… Aquí en tinc una de quan era petit, jugant a trencar l’olla a la plaça, durant la festa de Sant Roc. Des de sempre s’han fet -i es segueixen fent- jocs infantils. D’alguna manera és allà on hem passat la infantesa tots els del poble. Hem jugat per tots els carrers, perquè les escoles es trobaven a sota de l’Ajuntament i el nostre pati era la plaça i els carrers del poble. I quan sorties de classe i anaves cap a casa, berenaves i tornaves a jugar. Ara els nens i nenes només es miren els mòbils.
Quan sorties de classe i anaves cap a casa, berenaves i tornaves a jugar. Ara els nens i nenes només es miren els mòbils
Aquí en té una altra de jove.
És de l’any 1993, quan tenia 18 anys. És el dia de la inauguració de la piscina municipal. Explica l’esforç que va fer el poble per construir-la. A l’Ajuntament no hi havia gaires recursos econòmics i, mitjançant donacions de la gent del poble, i pel fet que el meu tiet i la meva mare (ell era alcalde i la mare era regidora) van anar al programa “1,2,3…” a buscar diners, van poder construir-la.
El meu tiet i la meva mare (ell era alcalde i la mare era regidora) van anar al programa “1,2,3…” a buscar diners per fer la piscina municipal
Així doncs, la seva família ja té vinculació amb l’Ajuntament.
Sí… El meu avi havia sigut alcalde. També el tiet. I la mare va ser regidora.
I la darrera fotografia?
Doncs és del dia de la visita del President Illa a Rocafort. Es diu que ha estat la primera visita d’un President de la Generalitat al nostre poble. Per a mi és un privilegi, i un honor, haver pogut rebre la màxima autoritat del país i explicar-li els problemes que tenim, els nostres objectius i les nostres mancances.
Els van arreglar algun problema? En tenien un de cobertura telefònica?
Vam tractar el tema. Tot i que, de moment, l’antena que reclamem encara no està en marxa. Però si més no ja podem trucar.
Expliqui’ns com és Rocafort i com ha canviat en els darrers anys?
El nostre és un poble que té 250 habitants. I una de les coses que el fan una mica distint dels pobles de les rodalies és el teixit associatiu. Tenim diverses associacions: joves, jubilats, club de petanca, de ciclistes, societat de caçadors, colla gegantera… Segurament me’n deixo algun.
Sempre es fan actes, algun sopar o dinar… Al diari comarcal, la Nova Conca, sempre hi surten notícies de tot això. Un ho llegeix i acaba pensant: “A Rocafort sempre hi fan tiberis”.
Una de les coses que el fan una mica distint dels pobles de les rodalies és el teixit associatiu
A què es dediquen les persones de Rocafort?
Majoritàriament a l’agricultura, tot i que és una activitat cada vegada més limitada. Algunes persones també treballen fora del poble, en feines administratives. Però, per sort, han quedat força joves al poble.
Tenen prou habitatge per a tothom?
Molts són fills d’aquí i ja tenen alguna casa. Però costa trobar habitatges nou. No obstant, no patim gaire despoblament i ens mantenim en els 250 habitants.
Quina és la principal preocupació del municipi actualment?
Construir una escola nova. Ja va ser l’objectiu principal de l’anterior legislatura i ho és d’aquesta. El cert és que fa divuit anys que els nois i les noies estudien en barracons i estan obsolets.
A banda, ara hi ha 22 nens a l’escola i està saturada. L’objectiu és construir-ne una de nova.
En quin punt està el projecte?
El 2019 ens van dir que es faria una nova escola, en el mateix lloc on està ubicada ara. Van venir, van fer-se la foto, van assegurar que no hi hauria cap problema i van pressupostar el projecte en 800.000 euros.
Aleshores, tot va anar tirant, fins que va arribar un moment en què ens demanaven a l’Ajuntament que urbanitzéssim tot l’entorn. Això suposava uns 300.000 euros d’inversió, que és una quantitat inviable per al municipi. A banda, el projecte ja havia pujat a un milió d’euros… Nosaltres només volem una escola digna, per als habitants que som.
Després de parlar-ho amb uns i altres, vam anar a parar amb l’Arquebisbat, a fi que ens cedís l’antiga abadia, que és un espai on hi volien construir un alberg, però que porta uns anys parat. I ara els preguntem si podríem traslladar-hi l’escola. També busquem el vist i plau d’Ensenyament, per si seria viable.
Quins punts d’interès destacaria del poble?
Tenim el castell, que és privat, però que es pot veure des de fora i està molt ben conservat. També hi ha la casa colonial, anomenada Cal Claret, que va ser d’uns indians que van venir de Cuba i que va servir com a hospital militar durant la Guerra Civil.
La joia del poble és l’edifici de la cooperativa, obra de Cèsar Martinell. Va ser la seva primera catedral del vi. Actualment, l’estan rehabilitant en un projecte eno-turístic molt ambiciós, de 10 o 12 milions d’euros, que serà molt bo per al poble i la comarca. Oferiran visites guiades i ampliació de la cava.
Actualment, rehabiliten la cooperativa en un projecte eno-turístic molt ambiciós, de 10 o 12 milions d’euros, que serà molt bo per al poble i la comarca
Creu que hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania de Rocafort?
Sí… Tenim els bandos, i els pregons. I si no, també funciona molt bé el boca-orella en quant ens veiem pel carrer, o quan els anem a visitar a les cases.
Tenen bona situació econòmica a l’Ajuntament?
També. No tenim cap préstec des de fa anys. Vam heretar un bon coixí econòmic dels dotze anys previs. I ara l’estem mantenint.
D’altra banda, depenem de les subvencions. Sense elles, no podem fer gaires coses. Ara mateix estem fent una obra de canvi de les canonades d’aigua, que encara eren de fibrociment. Ho podem fer gràcies a una subvenció de l’ACA de 250.000 euros. Si no, seria inviable.
Quins altres projectes tenen al damunt de la taula?
A banda dels canvis de les canonades, estem pendents de recuperar dos antics pous d’aigua. I com a obres importants, per a l’any vinent, hi ha la reforma de la piscina i la urbanització del carrer de Les Eres, que encara és un camí.
En quant a promoció econòmica, vostès tenen comerços?
Hi ha dos restaurants, uns apartaments rurals i una casa rural. A més, hi ha una empresa familiar, centenària, dedicada a la comercialització d’espècies.
Ha minvat l’activitat comercial?
Sí. Se n’han perdut alguns. Fa uns deu o dotze anys va tancar el forn. I ara fa cinc o sis anys també va tancar la botiga del poble, en la que hi trobaves de tot: el mateix pa, el peix, les verdures. Aquesta botiga era la més necessària per a la gent gran, que de vegades ha de comprar a diari… La gent jove sempre pot agafar el cotxe i anar a comprar on vulgui, però la gent gran ja és una altra cosa.
La gent jove sempre pot agafar el cotxe i anar a comprar on vulgui, però la gent gran ja és una altra cosa
Com és l’organització de l’Ajuntament? Quantes persones hi treballen, entre personal i equip de govern?
A l’equip de govern som quatre regidors i l’alcalde. I en quant al personal, tenim una noia que fa d’agutzil, amb una càrrega de 30 hores setmanals. També tenim l’administrativa, la secretaria i la secretària-interventora. Cada quinze dies venen els tècnics d’urbanisme des del Consell Comarcal, però no són treballadors municipals.
Depenen gaire de les entitats supramunicipals?
Sí. Sobretot en l’apartat administratiu, depenem molt del Consell Comarcal. I en quant al tema econòmic, depenem molt de la Diputació.
Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de les rodalies, en què coincideixen més?
En general, tenim tots els mateixos problemes amb les telecomunicacions i amb les comunicacions terrestres. Les nostres carreteres estan molt deixades de la mà de Déu i, en canvi, hi ha molt de trànsit.
Pel que fa a temes com ara la sanitat, no tenim gaires problemes: els sanitaris ens venen a visitar dos dies a la setmana. Però, és clar, això vol dir que has de demanar cita primer i que has de saber quan et posaràs malalt. Si avui t’hi poses, potser et diuen que no tenen hora i que tornis una altra estona. I si aquell dia només hi ha una sola visita a fer, potser diuen que ens l’anul·len.
Creu que el Govern els té prou en compte a l’hora de planificar el territori?
Crec que no.
Com és el seu dia a dia?
(riu) Treballo. La meva dedicació a l’alcaldia és el 50%. I no tinc ni horari, ni un dia igual que l’altre. Si treballo per a mi, hi haurà dies que no vindré a l’Ajuntament, i altres dies que no sortiré de l’Ajuntament.
